IES Poeta Sánchez Bautista

 

            ¡BIENVENIDOS A MI CASA!

            BENVINGUTS A LA MEVA CASA!

Algunos me conocéis desde mi nacimiento, pero otros estáis conmigo menos tiempo. Por ello os voy a hablar un poquito de mí.

Alguns em coneixeu des del meu naixement, però uns altres esteu amb mi menys temps. Per això us vaig a parlar una mica de mi.

Mi nacimiento tuvo lugar el 3 de septiembre de 2003 y me llamaron “IES LLANO DE BRUJAS”.

El meu naixement va tenir lloc el 3 de setembre de 2003 i em van anomenar IES LLANO DE BRUJAS.

Comencé a caminar tomando como ubicación “El Colegio Juan Carlos I” de esta localidad y el IES Aljada de Puente Tocinos. Fue un año extraño pues mi vida estaba a caballo entre estos centros y lo que iba a ser mi hogar definitivo: el instituto. A pesar de ello lo recuerdo con un gran cariño pues el curso 2003/2004 fue especial.

Vaig començar a caminar prenent com a ubicació El Col·legi Juan Carlos I d'aquesta localitat i l'IES Aljada de Pont Tocinos. Va ser un any estrany doncs la meva vida estava a cavall entre aquests centres i el que anava a ser la meva llar definitiva: l'institut. Malgrat això ho recordo amb un gran afecte doncs el curs 2003/2004 va ser especial.

¿A que no sabéis cuántos profesores y alumnos había por aquí?

A  que no sabeu quants professors i alumnes hi havia per aquí?

Una plantilla de 16 profesores y 160 alumnos me constituyeron y desde entonces no he estado solo. Eran pocos, pero como dice el refrán, “bien afortunados”. Siempre recordaré aquel primer año como una experiencia única. Todavía siguen aquí algunos de ellos.

Una plantilla de 16 professors i 160 alumnes em van constituir i des de llavors no he estat sol. Eren pocs, però com diu el refrany, “ben afortunats”. Sempre recordaré aquell primer any com una experiència única. Encara segueixen aquí alguns d'ells.

Durante mi primer año el profesorado y el personal no docente, así como los alumnos, hicieron que este lugar, entonces vacío y frío, se llenara de calor y de voces, sobre todo con las de los jóvenes que tanto me han hecho disfrutar... bueno, algún dolor de cabeza también me han dado, porque a veces esa energía se descontrola un poco. Pero eso es algo natural, por eso lo llevo bastante bien.

Durant el meu primer any el professorat i el personal no docent, així com els alumnes, van fer que aquest lloc, llavors buit i fred, s'omplís de calor i de veus, sobretot amb les dels joves que tant m'han fet gaudir... bé, algun mal de cap també m'han donat, perquè de vegades aquesta energia es descontrola una mica. Però això és  natural, per això ho duc bastant bé.


 Es en enero de 2004 cuando se produce el cambio a este edificio y a finales de febrero tiene lugar la inauguración oficial del mismo.

És al gener de 2004 quan es produeix el canvi a aquest edifici i a finals de febrer té lloc la inauguració oficial del mateix.

En el curso 2004/05 la plantilla aumentó hasta los 48 profesores y mas de 400 alumnos. Durante este año ya se comenzó a impartir el 4º de la ESO, en el BIENIO 2005/07 el 1º Y 2º de BACHILLERATO respectivamente.

En el curs 2004/05 la plantilla va augmentar fins als 48 professors i mes de 400 alumnes. Durant aquest any ja es va començar a impartir el 4º de l'ESO, en el BIENI 2005/07 el 1r i 2n de BATXILLERAT respectivament.

Es de esta manera como en junio de 2007 tiene lugar la primera graduación de alumnos de bachillerato. Actualmente ya hay 73 profesores y 650 alumnos. Como veis, he crecido mucho a pesar de mi corta edad y, aunque soy muy joven, tengo muchas experiencias que me han enriquecido día a día.

És d'aquesta manera com al juny de 2007 té lloc la primera graduació d'alumnes de batxillerat. Actualment ja hi ha 73 professors i 650 alumnes. Com veieu, he crescut molt malgrat la meva curta edat i, encara que sóc molt jove, tinc moltes experiències que m'han enriquit dia a dia.

Siempre estoy trabajando pues rara es la vez en que los distintos departamentos no ponen en marcha alguna actividad o proyecto con el alumnado relacionado con diferentes temas que contribuyen a una formación más completa. Y cómo no, a través de ese trabajo diario en clase, esa labor más silenciosa, pero sin la cual yo no existiría y que, hora tras hora y día tras día, desarrollan los profesores y alumnos en sus aulas. Profesores que viven tanto los éxitos como los fracasos del estudiante. Hoy quiero aprovechar para darles las gracias por su dedicación y entrega, en nombre de tantos padres que dejan en sus manos a sus hijos.

Sempre estic treballant doncs rara és la vegada en què els distints departaments no posen en marxa alguna activitat o projecte amb l'alumnat relacionat amb diferents temes que contribueixen a una formació més completa. I com no, a través d'aquest treball diari a classe, aquesta labor més silenciosa, però sense la qual jo no existiria i que, hora rere d'hora i dia rere dia, desenvolupen els professors i alumnes a les seves aules. Professors que viuen tant els èxits com els fracassos de l'estudiant. Avui vull aprofitar per a donar-los les gràcies per la seva dedicació i lliurament, en nom de tants pares que deixen en les seves mans als seus fills.

Por supuesto, también quiero dar las gracias a los alumnos, que son un reto constante para todos, y nos muestran con su vivir que todos hemos de estar siempre aprendiendo.

Per suposat, també vull donar les gràcies als alumnes, que són un repte constant per a tots, i ens mostren amb el seu viure que tots hem d'estar sempre aprenent.

Tengo que decir que desde mis primeros pasos he tenido una sospechosa tendencia cultural y literaria que no parece muy preocupante, sino todo lo contrario. Ya en aquel primer año y como preludio de estas nupcias, tuve la visita de la escritora Carmen Posadas, y posteriormente la de Carmen Piqueras, Sebastián Mondéjar y José Antonio Martínez Muñoz. También he editado un libro que, bajo el título “Préstame tus alas”, recoge el trabajo de muchos de mis profesores y alumnos. Se veía venir, era cuestión de tiempo. Esto que hoy celebramos tenía que pasar.

He de dir que des dels meus primers passos he tingut una sospitosa tendència cultural i literària que no sembla molt preocupant, sinó tot el contrari. Ja en aquell primer any i com a preludi d'aquestes noces, vaig tenir la visita de l'escriptora Carmen Posadas, i posteriorment la de Carmen Piqueras, Sebastián Mondéjar i José Antonio Martínez Muñoz. També he editat un llibre que, sota el títol “Préstame tus alas”, recull el treball de molts dels meus professors i alumnes. Es veia venir, era qüestió de temps. Això que avui celebrem havia de passar.

Recuerdo con gran emoción la primera vez que el POETA FRANCISCO SÁNCHEZ BAUTISTA me visitó. Fue en abril del 2005 cuando para conmemorar el día del Libro tuvo la amabilidad de aceptar la invitación para un encuentro con los alumnos en el salón de actos. Todos estaban muy contentos de poder escucharlo, conocerlo y hacerle preguntas.

Recordo amb gran emoció la primera vegada que el POETA FRANCISCO SÁNCHEZ BAUTISTA em va visitar. Va ser a l'abril del 2005 quan per a commemorar el dia del Llibre va tenir l'amabilitat d'acceptar la invitació per a una trobada amb els alumnes a la sala d'actes. Tots estaven molt contents de poder escoltar-lo, conèixer-lo i fer-li preguntes.

Cuando en abril de 2006 se presenta el libro ”Préstame tus alas” en el salón de actos de la CAM en Murcia, asistió nuevamente Francisco Sánchez Bautista, acompañado de su esposa Teresa.

Quan a l'abril de 2006 es presenta el llibre “Préstame tus alas” a la sala d'actes de la CAM a Múrcia, va assistir novament Francisco Sánchez Bautista, acompanyat de la seva esposa Teresa.

El año pasado, de nuevo en abril y en relación con “el día del libro” los alumnos prepararon un homenaje al poeta. Sánchez Bautista aceptó la invitación y me honró nuevamente con su presencia, siempre desinteresada. Nunca olvidaré la alegría y reconocimiento que sentí cuando llegó. Estábamos hechos el uno para el otro.

L'any passat, de nou a l'abril i en relació amb el dia del llibre els alumnes van preparar un homenatge al poeta. Sánchez Bautista va acceptar la invitació i em va honrar novament amb la seva presència, sempre desinteressada. Mai oblidaré l'alegria i reconeixement que vaig sentir quan va arribar. Estàvem fets l'un per a l'altre.

Pero por si todo esto fuera poco desde el día 3 de octubre de 2008 me llamo “IES Poeta Sánchez Bautista”. Es para mí un honor llevar este nombre por todo lo que este poeta representa, tanto en esta tierra como en el mundo de la poesía; pensad que es considerado uno de los mejores poetas de la 2ª mitad del siglo XX.

Però per si tot això fos poc des del dia 3 d'octubre de 2008 em dic IES Poeta Sánchez Bautista. És per a mi un honor dur aquest nom per tot el que aquest poeta representa, tant en aquesta terra com en el món de la poesia; penseu que és considerat un dels millors poetes de la 2a meitat del segle XX.